La primera canción en catalán en este blog viene de la mano de la recomendación de Lazirbi y nadie la presenta mejor que ella:
Tal vez con la música en catalán nos pasa como con la música en euskera: pocos son los grupos que se hacen conocidos fuera de sus fronteras lingüísticas.
Uno de los que sí trascendió es, sin duda, Sopa de Cabra, nacido en Girona allá por el año 1986. Los tenía un poco olvidados hasta que escuché el disco tributo que salió en 2006, 5 años después de la disolución del grupo, bajo el título «Podré tornar enrere. El tribut a Sopa de Cabra». Aquí me llamó la atención especialmente la versión de Hores Bruixes cantada por Roger Mas. No conocía ese tema. Ahora es uno de mis favoritos, cantada por unos u otro, y siempre me acompaña, especialmente en esas «hores bruixes».P.D. un poco al hilo, no os perdáis la curiosa versión que hizo Roger Mas de la canción de Xabi San Martín, «Ni una sola palabra» que popularizara Paulina Rubio.
A ver si pronto me animo yo con una canción en euskera. Muchas gracias Silvia 🙂
Letra:
Mil moviments distants, tot va canviant
de color i forma, d’expresivitat
Perdut vaig variant voles, tornells xisclant
dibuixats en l’airePintant el cel amb blaus, amb grocs i amb verds
a contrallum, amb òcids i vermells
Amb núvols vells, amb vells ocells sempre en present intents,
tot travessant el tempsEl Sol se’n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa
en el mirall, reflexe sense imatge, la nit caient m’atrapa…Desperto sense haler ben blanc, perdent el pols ben fred,
buscant respostes als perquès
Sota un satèlit espatllat, sense orbita girant, calidoscopi que al meu cap
Els astres sento estèrils, el sistema es va enfonsant
l’amor es un misteri, no entèn de llibertat
inclús vaig barrejant ingeni amb sons,
caliu amb marbre, silenci amb sensacionsI el Sol se’n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa
en el mirall, reflexe sense imatge, la nit se’n va s’escapa…Ja l’amor no tindrà cap domni, confosos tots amb l’aire i el vent,
tindrem estrelles vora els peus i els colzes, sorgint de nou si ens enfonsem
Si els amants es perden, no es perdrà l’amor,
i encara que enfollissim, tindrem seny
confosos tots amb l’aire i el vent, ja l’amor no tindrà cap domni,
no tindrà cap domini, cap domini!I el Sol se’n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa
en el mirall, reflexe sense imatge, la nit em té i m’abraça
I el Sol vindrà, la lluna marxarà i tornaré a casa
en el mirall, reflexe sense imatge, la nit se’n va s’escapa